Aigüa avall baixava una rosa.Cel amunt volava un ocell.
I la flor besava una onada
que d'una abraçada la deixà sense arrels.
Entre núvols l'ocell la mirava
Queien els pètals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
Però les espines punxaven el vol.
ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ
SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR
SI POGUÉS, NOMÉS, SOMIAR
QUE UNA ONA EM POGUÉS ESTIMAR.
Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal.
I la flor per més que estudiava
la seva bellesa no aprenia a nedar.
ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ
SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR
SI POGUÉS, NOMÉS, SOMIAR
QUE UNA ONA EM POGUÉS SEGRESTAR.
Estimado Sr. Einstein,
ResponderEliminarSiento corregirla, pero la letra correcta es:
"Els amor que no oblidaré
son aquells que NO vaig tenir"....
Corregido, Sr.Puig.
ResponderEliminarAunque tampoco sería "ElS amoR...", a no ser que sea ud. de Santa Coloma i/o alrededores charnegos.
Gracias.